Memòria

En Ramon era un home enèrgic i quadriculat, tant, que hom podia pensar que fins i tot era un xic obsessiu, però sempre que algú havia de menester alguna cosa, ell hi era. Nascut l’any 1932, era d’idees fermes i havia dedicat la vida a la fàbrica i a la fusteria; de fet, una ungla de la mà arrossegava la petja de l’ofici. També s’havia preocupat de formar una família. Era casat, tenia dos fills, uns quants néts i era un amant de l’excursionisme i de la natura. Les seves cames eren fortes com un roure i sempre anava amunt i avall.

Un dia, mentre feia temps al carrer, algú se li va apropar:

– Bon dia, em podria dir com puc anar al carrer Pare Garí? -va preguntar el vianant.

– Ostres, doncs… -el Ramon no sabia com sortir d’aquella situació- No li ho sé dir -va respondre trasbalsat.

Aquell era un carrer prou transitat, ben conegut per bona part de la gent de la vila de tota la vida, però aleshores en Ramon no se’n recordava i, tristament, no se’n sabia avenir. Com el detonant que complica la trama d’una història, la dissort havia trucat a la seva porta: era un abans i un després.

Van anar passant els anys i l’immens rellotge de sorra que el governava cada vegada es recol·locava amb més lentitud, fent que les manies, els estirabots i les contradiccions fossin més evidents, i el Ramon va passar de la negació a l’assumpció en silenci d’una excursió funesta i, a partir de llavors, va tenir la necessitat d’apuntar piles de paraules en llibretes quadriculades com a via de retenció i de supervivència. Sovint deia que sentia una cosa molt forta «aquí, aquí, aquí» i, tot seguit, es resseguia el front arrugat amb els dits; els mateixos dits que havien treballat la fusta, el dit amb l’ungla marcada.

Un dia el rellotge va fer un últim canvi de sentit. Era el darrer tram d’un camí de no retorn i, per sort, el Ramon va tenir l’acompanyament dels imprescindibles que el van abraçar fins que van esmunyir-se els darrers grams de sorra. Va fer el cim i se’n va anar amb un adeu que no el va fer desaparèixer del tot, perquè sempre formarà part de la memòria dels que encara hi són.